El sistema educatiu actual

Bona vesprada, ahir vam tractar a classe el tema de la educació. Vam plantejar els diferents àmbits: àmbit formal, no formal e informal. Doncs be, m'agradaria fer una xicoteta reflexió respecte al sistema educatiu actual (àmbit formal d'educació) ja que aquest sistema va ser innovador i va ser molt profitós en l'època industrial, però actualment necessita d'un canvi per a adaptar-se a la realitat canviant que vivim.
El primer canvi que es necessita es tranformar la idea que tenim sobre la inteligència, que es heretada d'aquella època. Es pensa que hi ha dos tipus de persones acadèmiques i no acadèmiques (inteligents i no inteligents) creença totalment errònea ja que hi ha persones brillants i que no tenen estudis.
Les arts són especialment la disciplina més afectada per aquest sistema: en lloc d'estimular als alumnes per a que pensen per si mateixos, que tinguen els sentits posats en el moment present, que gaudeixquen de sensacions.... Se'ls anestesia amb continguts, se'ls introdueixen coneixements sense fer-los pensar i donant-los una unica solució: els estem adormint en lloc de despertar el que tenen dins.
I es que el sistema educatiu actual es un sistema industrialitzat: timbres, classes separades, educats per 'fecha de fabricació' o excamens estandaritzats, tot com una cadena de montatje. Es necessari tot aquest procés? cregeu que tots els xiquets responen a aquestos estandars? no hi han diferents formes d'aprenentatge més novedoses i creatives?
Pense que es necessari un 'cambi de paradigma' respecte a aquesta situació. Hi ha diferents maneres d'organització, d'horaris, de metodològies d'aprenentatge o d'activitats estimulants en que els xiquets poden aprendre gaudint d'experiències.
Cal promoure el 'pensament divergent' i la 'lateralitat' que es la capacitat d'un subjecte de vore respostes multiples a una pregunta i d'interpretar una questió.
Per a això, els sistema educatiu es fonamental ja que si els xiquets passen gran part de la seua vida 'nugats' a aquestes 'cordes' no evolucionaràn com podrien.
Tots aquestos aspectes són el 'curriculum ocult' que hi ha enrere del sistema educatiu.
 Per a finalitzar, vos deixe un video que vos servirà per a entendre millor aquest tema. Salutacions.

 

El cos vivencial i sociocultural

Bona vesprada, avui em tractat a classe el tema del cos vivencial i sociocultural. Quan parlem del cos vivencial ens referim a l'experiència que te una persona en particular i quan parlem del cos sociocultural ens referim a la manera en que la societat i la cultura afecten a la concepció del cos i el moviment. Per aquest motiu tenen una conexió, hi es que la societat en que vivim influeix en les experiències que tindrem. Com diu Frank "la manera en que definim la nostra presència en el món determina la nostra manera de pensar, de fer, de desitjar, el que diguem,etc.
Per a plasmar aquests conceptes vuic fer una comparativa sobre el que es correr a Iten, Kenia i a qualsevol lloc d'España ja que correr no es el mateix per a tots "no es el mateix correr que correr".
En primer lloc vejem un documental situat a aquesta població keniata. Observem que tenen una necessitat de guanyar-se la vida d'alguna manera i poder sobreviure i ho fan correguent. En aquest lloc la pobresa en ocasions provoca la mort de les persones que tenen que esforçar-se per trobar menjar i roba. Per això, molts keniates troben una gran motivació i desitjos de triofmar siguent grans atletes. Així, podran viure una vida millor i ajudar a les seues families.

En contraposició, vejem el que es correr en un pais com el nostre. Les persones correr per trobar salut, un cos millor, desitjos de desconectar, etc. Así no es una necessitat, sinó un plaer. Les persones que ixen en el video tenen una feina estable i no necessiten preparar-se d'aquesta manera per a sobreviure.

 

A més trobem una altra vessant, es la manifestació del cos en ambdós llocs. Mentre en Kenia des de xiquets es veuen obligats a correr kilometres fins al colegi, en España es va en cotxe. La alimentació en Kenia es escassa així que els xiquets/es tenen una complexitat prima i a España la alimentació cada vegada es més industrial fet que provoca en moltes ocasions la obesitat. A més la altura que te Kenia i els desnivells provoquen una millora del rendiment en els atletes que no tenen en europa. Tanmateix la concentració per correr es màxima, mentre que en Europa hi han moltes coses per a pensar.

Aquesta vessant sociocultural provoca un canvi en la vessant vivencial de cada individu que es veu reflectida en les experiències que viuen els subjectes de ambdós llocs i la finalitat que tenen al "correr". 

La educació, el moviment i jo

Bona vesprada de nou, en l'exercici que vam fer a classe en el que teniem que dibuixar una imatge que ens relacionara amb la educació i le moviment, jo em vaig dibuixar com a professor de Educació Fisica en un institut. La meua imatge apareix com a observador mentre els xiquets/es juguen amb una pilota. He intentat representar la educació i el moviment d'aquesta manera, intente donar llibertat als nens, no obstant això porte un xiulet per si fora necessari parar l'activitat. També, m'he intentat representar físicament com sóc: prim, alt i el cabell. Salutacions.

Començament del meu blog

Bona vesprada a tota la comunitat que em creat en Educació del Moviment. Aquest blog em permetra compartir amb vosaltres tot tipus de temàtiques relacionades amb la Educació i el Moviment en forma de documents, imatges, videos, textos, frases, etc. Sols espere que aquesta modalitat d'aprenentatge mitjançant blogs ens nutrisca al màxim per a que en un futur no molt llunya siguem uns grans professionals ja que "quan compartim idees compartim significats". Ademés, com em aprés en classe "el moviment es l'experiència que cadascú te del seu cos", per tant, com més humana siga la realitat més fàcil serà d'interpretar. Salutacions.