domingo, 29 de marzo de 2015
Posada en comú de la lectura de llibre "Mal d'Escola"
Bon dia comunitat, el passat 25 de març realitzarem a classe la proba de lectura del llibre "Mal d'Escola" de Daniel Pennac, en la que l'objectiu era comprovar qui havia llegit o no el llibre. Tot seguit, Victor ens va plantegar una posada en comú de la lectura d'aquest, que es tracta de posar de manifest que ens ha suposat llegir, a través de la elecció d'un passatge/es del llibre el/els qual/s tenim que explicar i representar. Doncs be, Jose Zaragozá i jo anem a representar el joc de la "creilla calenta" en el que volem plasmar (com ho fa Pennac en el seu llibre) el que ocorre generalment en els anomenats "zoquetes" i els docents a l'escola: el traspàs de la responsabilitat per part dels docents d'aquest conjunt d'alumnes, en compte de dedicar més temps a aquests i aplicar diferents estratègies com fa Pennac en la seua època de professor. La representació consistirà en la elecció de quatre o cinc voluntaris, els quals després de que nosaltres llegim passatges del llibre que plasmen aquesta idea (per exemple ¿el certificat d'estudis, Pennacchioni? ¡No l'obindrà mai! ¿M'escolta vosté? ¡Mai!) tindrán que plenar la "creilla calenta" (un globus amb un bombí) i passar-la a un altre voluntari, així fins que rebente. L'explosió del globus representa el fracàs escolar del alumne, el qual no aconsegueix eixir d'eixe estat de "zoqueteria" ja que els docents no li han donat els mitjans necessaris.
lunes, 16 de marzo de 2015
Decàleg sobre principis de procediment
Bon dia, els dies 9 i 11 de març parlarem a classe sobre els principis de procediment que cadascú tindria al realitzar les nostres classes d'Educació Física. Aquests no són un objectiu en si, sinó una forma de aplegar a aquests. Tanmateix, tractarem a classe els tipus d'objectius que deuriem buscar en les nostres classes, i arribarem a la conclusió de que els objectius o propòsits desitjables son els ètics (educar la autonomia) i no els inmediats o puntuals (ficar més videos a classe per a que aquestes siguen més divertides). Doncs be, d'acord amb aquestos fets, vaig a mostrar la meua llista de principis de procediment en la que tracte de reflectir quins són els aspectes més importants per a mi a l'hora d'impartir les classes d'Educació Física i que crec que sempre tindrien que estar presents. Per a açò, m'he fet preguntes com per exemple: com puc transformar la societat o el món dins d'una classe d'Educació Física?. També, m´he basat en els principis de Stenhouse.
1. Classes participatives. Crec que es essencial que l'alumne pense, reflexione, indage sobre les múltiples solucions als múltiples problemes. Per a açò, hi han mètodes d'aprenentetge com el descobriment guiat o la resolució de problemes.
2. Classes creatives e innovadores. Utilitzar materials, diferents ubicacions del professor, diferents ubicacions de la classe, etc. Són formes d'eixir de la rutina, d'interactuar en el medi real i fer que les classes siguen molt més enriquidores.
3. Classes amb diversitat de nivells. Es essencial que existisquen diferents nivells per a que tots els alumnes es senquen vàlids al aconseguir objectius.
4. Classes amb temes que la societat 'no veu' o de alta 'sensibilitat'. Provocarà en els alumnes un alt grau de motivació.
5. Classes cooperatives. La interacció entre els estudiants es de vital importància, farà que compartisquen coneixements, experiències o aprenentatjes que de forma individual no tindrien.
6. Classes amb aplicabilitat a la vida 'real'. Aquest fet provocarà un major interés en els alumnes ja que sentiràn que podràn transferir-ho a la vida i es sentiràn més autonoms i poderosos.
7. Classes amb temes que interessen expressament als alumnes.
8. Classes que impliqquen un risc, no de vida o mort, però si de èxit o fracàs. D'aquesta manera la incertesa farà que els alumnes s'esforçen més per a aconseguir els objectius.
9. Classes amb diversitat de metodologies d'aprenentatge. Caldrà adaptar-se a les necessitats de la situació de la millor manera possible.
10. Classes reflexives. Sempre es tractarà al alumnes com a un 'humà' i s'inetnatrà atendre a les seues necessitats de la millor manera possible. Es el que s'anomena docent pràctic reflexiu.
Aquests són els principis de procediment que trobe més importants per a un professor i que jo mateixa tinc la intenció de posar en pràctica en el futur. Sens dubte lluitaré per a que s'acompisquen ja que a pesar de les dificultats, val la pena intentar-ho i com diu Savater en el seu llibre El Valor de Educar "en qualsevol educació, per mala que sigui, hi ha els suficients aspectes positius com per a despertar en qui l'ha rebut el desig de fer-ho millor amb aquells en qui després serà responsable".
I vosaltres que penseu? quins principis aplicareu en les vostres classes?.
1. Classes participatives. Crec que es essencial que l'alumne pense, reflexione, indage sobre les múltiples solucions als múltiples problemes. Per a açò, hi han mètodes d'aprenentetge com el descobriment guiat o la resolució de problemes.
2. Classes creatives e innovadores. Utilitzar materials, diferents ubicacions del professor, diferents ubicacions de la classe, etc. Són formes d'eixir de la rutina, d'interactuar en el medi real i fer que les classes siguen molt més enriquidores.
3. Classes amb diversitat de nivells. Es essencial que existisquen diferents nivells per a que tots els alumnes es senquen vàlids al aconseguir objectius.
4. Classes amb temes que la societat 'no veu' o de alta 'sensibilitat'. Provocarà en els alumnes un alt grau de motivació.
5. Classes cooperatives. La interacció entre els estudiants es de vital importància, farà que compartisquen coneixements, experiències o aprenentatjes que de forma individual no tindrien.
6. Classes amb aplicabilitat a la vida 'real'. Aquest fet provocarà un major interés en els alumnes ja que sentiràn que podràn transferir-ho a la vida i es sentiràn més autonoms i poderosos.
7. Classes amb temes que interessen expressament als alumnes.
8. Classes que impliqquen un risc, no de vida o mort, però si de èxit o fracàs. D'aquesta manera la incertesa farà que els alumnes s'esforçen més per a aconseguir els objectius.
9. Classes amb diversitat de metodologies d'aprenentatge. Caldrà adaptar-se a les necessitats de la situació de la millor manera possible.
10. Classes reflexives. Sempre es tractarà al alumnes com a un 'humà' i s'inetnatrà atendre a les seues necessitats de la millor manera possible. Es el que s'anomena docent pràctic reflexiu.
Aquests són els principis de procediment que trobe més importants per a un professor i que jo mateixa tinc la intenció de posar en pràctica en el futur. Sens dubte lluitaré per a que s'acompisquen ja que a pesar de les dificultats, val la pena intentar-ho i com diu Savater en el seu llibre El Valor de Educar "en qualsevol educació, per mala que sigui, hi ha els suficients aspectes positius com per a despertar en qui l'ha rebut el desig de fer-ho millor amb aquells en qui després serà responsable".
I vosaltres que penseu? quins principis aplicareu en les vostres classes?.
miércoles, 4 de marzo de 2015
Exposició "concepcions del cos i el moviment"
Bona vesprada, el dilluns passat realitzarem a classe l'exposició de pósters sobre les "concepcions del cos i el moviment". Doncs be, a continuació vaig a fer un xicotet catàleg sobre els pósters que més em van agradar.
L'objectiu d'aquesta activitat es mostrar conceptes que havem vist al tema 1 i crear una idea que pugua ser exposada i autoexplicada. Aquest póster te que tindre rigor i estar cuidat formalment. Per tant, es necessita tindre un bon fonament teòric i ser original i efectiu a l'hora de captar l'atenció del espectador. A més, es fonamental que es relacione en temes de l'actualitat.
Nom del póster: "ESCLAVITUD ALLIBERADORA"
Autors: Ricard Borredà Garcia, Miguel Sanchez Santacreu, Guillem Galan Peris, Josep Melia Garcia i Alberto Jimenez Chafer.
Contingut: La idea del póster era mostrar l'evolució de la llenceria femenina a traves dels anys per a que l'espectador es preguntara si realment aquesta disminució del tamany de les prendes es realment una alliberació o més be una esclavitud. Així com en èpoques anteriors el control sobre les prendes era fonamentalment definit per normes explícites que l'esglesia o l'exèrcit se'n carregaven d'acomplir, avui en dia s'està produint una internalització del autocontrol sobre el cos, es a dir, que les normes socials no han desparegut, sinó que estàn siguent asumides com a valors per les persones. Aquest fet es si cap més greu encara, ja que la persona per a aceptar-se a si mateixa i sentir-se aceptada te que acomplir un determinat cànon extern. A més, mostrem una imatge d'una dona amb un 'burka' per a despistar l'espectador i que reflexione sobre aquesta questió ja que per a algunes musulmanes dur aquesta prenda de roba es una alliberació, en compte d'una esclavitud, ja que d'aquesta manera no te perque mostrar el seu cos a la societat ni adaptars-se a cap cànon extern.
Nom del póster: "¿OBESIDAD Y SOBREPESO, SINÓNIMOS?
Autors: Jose Zaragozá, Alfredo Nadal, David Lorenzo, Felix Cortes,M. José Perez Albert.
Sintesis del contingut: La idea del póster era representar una persona obesa en la punta de un iceberg (el que més es veu per la societat). En ocasions sols ens adonem del aspecte físic i no del tractament mèdic d'aquesta situació. La medicalització es produeix quan d'un aspecte físic socialment no acceptat, se li determina un nom d'enfermetat (sobrepes en aquest cas) que no en tots els casos te perque ser un problema i aquest aspecte es el que està en la base del iceberg. Tot aquest procés contribueix a un major control social per mitja de la internalització dels valors.
Des del meu punt de vista, es un dels posters amb millor fonament teòric i sensibilitat, encara que li ha faltat una mica d'explicació, per la dificultat de la seua interpretació.
Nom del póster: "CONCEPCIONS DE LA MORT"
Autors: Paolo Fiarni, Manel Reig, Hugo Soriano.
Sintesis del contingut: La idea d'aquest póster era mostrar a l'espectador les diferents concepcions de la mort en diferents cultures. La interpretació que se li dona, els rituals que es realitzen, el respecte en que se li tracta... Per a això, han mostrat qualitat formal, rigor (referències), creativitat i a més, han llançat interrogants per a fer pensar als espectadors. Personalment, aquest coctel m'ha cridat molt l'atenció.
Respecte a altres pósters, m´'ha agradat molt la utilització de les noves tecnologies com tablets o mòbils i la utilització de música per part del grup 10. Es pot dir que el tema de la violència simbòlica ha sigut el més recurrent, però cada grup li ha donat uns matissos que l'han fet diferent. Per a comentar aspectes negatius, no m'ha agradat la presència excessiva de lletra, ni la poca presència, considere que per a fer un bon póster te que haber un equilibri, per a no aborrir a l'espectador i per a fer-lo reflexionar sobre el tema.
L'objectiu d'aquesta activitat es mostrar conceptes que havem vist al tema 1 i crear una idea que pugua ser exposada i autoexplicada. Aquest póster te que tindre rigor i estar cuidat formalment. Per tant, es necessita tindre un bon fonament teòric i ser original i efectiu a l'hora de captar l'atenció del espectador. A més, es fonamental que es relacione en temes de l'actualitat.
Nom del póster: "ESCLAVITUD ALLIBERADORA"
Autors: Ricard Borredà Garcia, Miguel Sanchez Santacreu, Guillem Galan Peris, Josep Melia Garcia i Alberto Jimenez Chafer.
Contingut: La idea del póster era mostrar l'evolució de la llenceria femenina a traves dels anys per a que l'espectador es preguntara si realment aquesta disminució del tamany de les prendes es realment una alliberació o més be una esclavitud. Així com en èpoques anteriors el control sobre les prendes era fonamentalment definit per normes explícites que l'esglesia o l'exèrcit se'n carregaven d'acomplir, avui en dia s'està produint una internalització del autocontrol sobre el cos, es a dir, que les normes socials no han desparegut, sinó que estàn siguent asumides com a valors per les persones. Aquest fet es si cap més greu encara, ja que la persona per a aceptar-se a si mateixa i sentir-se aceptada te que acomplir un determinat cànon extern. A més, mostrem una imatge d'una dona amb un 'burka' per a despistar l'espectador i que reflexione sobre aquesta questió ja que per a algunes musulmanes dur aquesta prenda de roba es una alliberació, en compte d'una esclavitud, ja que d'aquesta manera no te perque mostrar el seu cos a la societat ni adaptars-se a cap cànon extern.
Autors: Jose Zaragozá, Alfredo Nadal, David Lorenzo, Felix Cortes,M. José Perez Albert.
Sintesis del contingut: La idea del póster era representar una persona obesa en la punta de un iceberg (el que més es veu per la societat). En ocasions sols ens adonem del aspecte físic i no del tractament mèdic d'aquesta situació. La medicalització es produeix quan d'un aspecte físic socialment no acceptat, se li determina un nom d'enfermetat (sobrepes en aquest cas) que no en tots els casos te perque ser un problema i aquest aspecte es el que està en la base del iceberg. Tot aquest procés contribueix a un major control social per mitja de la internalització dels valors.
Des del meu punt de vista, es un dels posters amb millor fonament teòric i sensibilitat, encara que li ha faltat una mica d'explicació, per la dificultat de la seua interpretació.
Autors: Paolo Fiarni, Manel Reig, Hugo Soriano.
Sintesis del contingut: La idea d'aquest póster era mostrar a l'espectador les diferents concepcions de la mort en diferents cultures. La interpretació que se li dona, els rituals que es realitzen, el respecte en que se li tracta... Per a això, han mostrat qualitat formal, rigor (referències), creativitat i a més, han llançat interrogants per a fer pensar als espectadors. Personalment, aquest coctel m'ha cridat molt l'atenció.
Respecte a altres pósters, m´'ha agradat molt la utilització de les noves tecnologies com tablets o mòbils i la utilització de música per part del grup 10. Es pot dir que el tema de la violència simbòlica ha sigut el més recurrent, però cada grup li ha donat uns matissos que l'han fet diferent. Per a comentar aspectes negatius, no m'ha agradat la presència excessiva de lletra, ni la poca presència, considere que per a fer un bon póster te que haber un equilibri, per a no aborrir a l'espectador i per a fer-lo reflexionar sobre el tema.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)