Educació Física o Movimient?

Bon dia! Aquesta setmana a classe em comentat l'article de José Devís i Carmen Peiró anomenat Sobre el valor educativo de los contenidos de la educación física i el llibre de P.J. Arnold anomenat Educació física, movimiento y curriculum (cap 1 i 2). Doncs be, les dos jornades han sigut molt reflexives i ens han fet fer-nos preguntes com: com es justifica educativament el moviment? que fa del moviment un aprenentatge intrinsecament educatiu?. Les justificacions més antigues i que actualment romanen en la societat defenen un dualisme clarament diferenciat entre el planòl físic i el planòl intelectual o moral, per això el nom de 'Educació Física' en el que exclou les grans possibilitats d'aprenentatge a través del raonament moral de les activitats en moviment. Una altra justificació del moviment es la que l'utilitza amb fins marginals i en el que es concebut unicament de manera funcional, es a dir, com un mitjà i no com un fí en si mateix. Per exemple, moviment per a millorar aspectes com la solidaritat, el compañerisme,etc. Aquests aspectes són molt importants, però al moviment el cal considerar amb els seus pròpis mitjos i medis, perque aquest està carregat de valors i va dirigit a aquestos. Es a dir, contingut i procediments son igualment fins i mitjans en el moviment, junts constitueixen un mode de vida que poseeix la seua pròpia integritat. Segons Arnold hi ha una 'dimensió en moviment' i els aprenentatjes intrínsecament educatius en moviment tenen a veure amb:
- El coneixement pràctic
- El raonament moral
- La creació i la apreciació estètica
Así vos deixe dos vídeos relacionats amb el tema. Quin cregueu que es més educatiu? quin te valors intrinsecament lligats al moviment?

Esport d'èlit i educació

Bona vesprada comunitat, aquesta setmana no hem tingut classe, motiu per el qual he tingut més temps per a gaudir de diferents aficions en les que es troba vore documentals. Be, doncs, ahir em trovaba indagant per youtube quan vaig vore un documental sobre la vida de Robert Enke, porter d'èlit que va jugar en diferents equips de gran nivell com el FC Barcelona, del que sóc seguidor des de petit, per tant vaig coneixer aquesta etapa. Aquest jugador tenia problemes emocionals com la por al fracàs, inseguretat, baixa autoestima, etc. Algúns entrenadors, familiars i amics el van intentar ajudar. Va estar baix tratament de un professional i va arribar a estar millor, però va tornar a caure fins que lamentablement es va suicidar.

Després de vore aquest documental, vaig reflexionar sobra la importància de tindre sempre en compte el que no es veu en l'esport i en aquest cas en concret en el fútbol. També, em va vindre a la ment el llibre 'Mal d'Escola' de Daniel Pennac i el seu estil docent de pràctic reflexiu. Em faig preguntes com: l'esport d'èlit es educació? seria convenient que ho fora?.

El que esta clar es que no podem deixar de banda l'aspecte humà i moral en l'esport. Tots tenim que ser conscients de les conseqüències negatives que pot tindre en fixar-se sols en la punta del iceberg i no en la base (utilitzant la mateixa analogia que un grup en l'exposició feta a classe).

Açí vos deixe el video del documental, vos convide a que gaudiu i reflexioneu en aquesta historia tan trista però que alhora ens pot fer aprendre quan important es la humanitat en les persones.

Posada en comú de la lectura de llibre "Mal d'Escola"

Bon dia comunitat, el passat 25 de març realitzarem a classe la proba de lectura del llibre "Mal d'Escola" de Daniel Pennac, en la que l'objectiu era comprovar qui havia llegit o no el llibre. Tot seguit, Victor ens va plantegar una posada en comú de la lectura d'aquest, que es tracta de posar de manifest que ens ha suposat llegir, a través de la elecció d'un passatge/es del llibre el/els qual/s tenim que explicar i representar. Doncs be, Jose Zaragozá i jo anem a representar el joc de la "creilla calenta" en el que volem plasmar (com ho fa Pennac en el seu llibre) el que ocorre generalment en els anomenats "zoquetes" i els docents a l'escola: el traspàs de la responsabilitat per part dels docents d'aquest conjunt d'alumnes, en compte de dedicar més temps a aquests i aplicar diferents estratègies com fa Pennac en la seua època de professor. La representació consistirà en la elecció de quatre o cinc voluntaris, els quals després de que nosaltres llegim passatges del llibre que plasmen aquesta idea (per exemple ¿el certificat d'estudis, Pennacchioni? ¡No l'obindrà mai! ¿M'escolta vosté? ¡Mai!) tindrán que plenar la "creilla calenta" (un globus amb un bombí) i passar-la a un altre voluntari, així fins que rebente. L'explosió del globus representa el fracàs escolar del alumne, el qual no aconsegueix eixir d'eixe estat de "zoqueteria" ja que els docents no li han donat els mitjans necessaris.

Decàleg sobre principis de procediment

Bon dia, els dies 9 i 11 de març parlarem a classe sobre els principis de procediment que cadascú tindria al realitzar les nostres classes d'Educació Física. Aquests no són un objectiu en si, sinó una forma de aplegar a aquests. Tanmateix, tractarem a classe els tipus d'objectius que deuriem buscar en les nostres classes, i arribarem a la conclusió de que els objectius o propòsits desitjables son els ètics (educar la autonomia) i no els inmediats o puntuals (ficar més videos a classe per a que aquestes siguen més divertides). Doncs be, d'acord amb aquestos fets, vaig a mostrar la meua llista de principis de procediment en la que tracte de reflectir quins són els aspectes més importants per a mi a l'hora d'impartir les classes d'Educació Física i que crec que sempre tindrien que estar presents. Per a açò, m'he fet preguntes com per exemple: com puc transformar la societat o el món dins d'una classe d'Educació Física?. També, m´he basat en els principis de Stenhouse.
1. Classes participatives. Crec que es essencial que l'alumne pense, reflexione, indage sobre les múltiples solucions als múltiples problemes. Per a açò, hi han mètodes d'aprenentetge com el descobriment guiat o la resolució de problemes.
2. Classes creatives e innovadores. Utilitzar materials, diferents ubicacions del professor, diferents ubicacions de la classe, etc. Són formes d'eixir de la rutina, d'interactuar en el medi real i fer que les classes siguen molt més enriquidores.
3. Classes amb diversitat de nivells. Es essencial que existisquen diferents nivells per a que tots els alumnes es senquen vàlids al aconseguir objectius.
4. Classes amb temes que la societat 'no veu' o de alta 'sensibilitat'. Provocarà en els alumnes un alt grau de motivació.
5. Classes cooperatives. La interacció entre els estudiants es de vital importància, farà que compartisquen coneixements, experiències o aprenentatjes que de forma individual no tindrien.
6. Classes amb aplicabilitat a la vida 'real'. Aquest fet provocarà un major interés en els alumnes ja que sentiràn que podràn transferir-ho a la vida i es sentiràn més autonoms i poderosos.
7. Classes amb temes que interessen expressament als alumnes.
8. Classes que impliqquen un risc, no de vida o mort, però si de èxit o fracàs. D'aquesta manera la incertesa farà que els alumnes s'esforçen més per a aconseguir els objectius.
9. Classes amb diversitat de metodologies d'aprenentatge. Caldrà adaptar-se a les necessitats de la situació de la millor manera possible.
10. Classes reflexives. Sempre es tractarà al alumnes com a un 'humà' i s'inetnatrà atendre a les seues necessitats de la millor manera possible. Es el que s'anomena docent pràctic reflexiu.

Aquests són els principis de procediment que trobe més importants per a un professor i que jo mateixa tinc la intenció de posar en pràctica en el futur. Sens dubte lluitaré per a que s'acompisquen ja que a pesar de les dificultats, val la pena intentar-ho i com diu Savater en el seu llibre El Valor de Educar "en qualsevol educació, per mala que sigui, hi ha els suficients aspectes positius com per a despertar en qui l'ha rebut el desig de fer-ho millor amb aquells en qui després serà responsable".
I vosaltres que penseu? quins principis aplicareu en les vostres classes?.

Exposició "concepcions del cos i el moviment"

Bona vesprada, el dilluns passat realitzarem a classe l'exposició de pósters sobre les "concepcions del cos i el moviment". Doncs be, a continuació vaig a fer un xicotet catàleg sobre els pósters que més em van agradar.
L'objectiu d'aquesta activitat es mostrar conceptes que havem vist al tema 1 i crear una idea que pugua ser exposada i autoexplicada. Aquest póster te que tindre rigor i estar cuidat formalment. Per tant, es necessita tindre un bon fonament teòric i ser original i efectiu a l'hora de captar l'atenció del espectador. A més, es fonamental que es relacione en temes de l'actualitat.

Nom del póster: "ESCLAVITUD ALLIBERADORA"
Autors: Ricard Borredà Garcia, Miguel Sanchez Santacreu, Guillem Galan Peris, Josep Melia Garcia i Alberto Jimenez Chafer.
Contingut: La idea del póster era mostrar l'evolució de la llenceria femenina a traves dels anys per a que l'espectador es preguntara si realment aquesta disminució del tamany de les prendes es realment una alliberació o més be una esclavitud. Així com en èpoques anteriors el control sobre les prendes era fonamentalment definit per normes explícites que l'esglesia o l'exèrcit se'n carregaven d'acomplir,  avui en dia s'està produint una internalització del autocontrol sobre el cos, es a dir, que les normes socials no han desparegut, sinó que estàn siguent asumides com a valors per les persones. Aquest fet es si cap més greu encara, ja que la persona per a aceptar-se a si mateixa i sentir-se aceptada te que acomplir un determinat cànon extern.  A més, mostrem una imatge d'una dona amb un 'burka' per a despistar l'espectador i que reflexione sobre aquesta questió ja que per a algunes musulmanes dur aquesta prenda de roba es una alliberació, en compte d'una esclavitud, ja que d'aquesta manera no te perque mostrar el seu cos a la societat ni adaptars-se a cap cànon extern.

Nom del póster: "¿OBESIDAD Y SOBREPESO, SINÓNIMOS?
Autors: Jose Zaragozá, Alfredo Nadal, David Lorenzo, Felix Cortes,M. José Perez Albert.
Sintesis del contingut: La idea del póster era representar una persona obesa en la punta de un iceberg (el que més es veu per la societat). En ocasions sols ens adonem del aspecte físic i no del tractament mèdic d'aquesta situació. La medicalització es produeix quan d'un aspecte físic socialment no acceptat, se li determina un nom d'enfermetat (sobrepes en aquest cas) que no en tots els casos te perque ser un problema i aquest aspecte es el que està en la base del iceberg. Tot aquest procés contribueix a un major control social per mitja de la internalització dels valors.
Des del meu punt de vista, es un dels posters amb millor fonament teòric i sensibilitat, encara que li ha faltat una mica d'explicació, per la dificultat de la seua interpretació.

Nom del póster: "CONCEPCIONS DE LA MORT"
Autors: Paolo Fiarni, Manel Reig, Hugo Soriano.
Sintesis del contingut: La idea d'aquest póster era mostrar a l'espectador les diferents concepcions de la mort en diferents cultures. La interpretació que se li dona, els rituals que es realitzen, el respecte en que se li tracta... Per a això, han mostrat qualitat formal, rigor (referències), creativitat i a més, han llançat interrogants per a fer pensar als espectadors. Personalment, aquest coctel m'ha cridat molt l'atenció.

Respecte a altres pósters, m´'ha agradat molt la utilització de les noves tecnologies com tablets o mòbils i la utilització de música per part del grup 10. Es pot dir que el tema de la violència simbòlica ha sigut el més recurrent, però cada grup li ha donat uns matissos que l'han fet diferent. Per a comentar aspectes negatius, no m'ha agradat la presència excessiva de lletra, ni la poca presència, considere que per a fer un bon póster te que haber un equilibri, per a no aborrir a l'espectador i per a fer-lo reflexionar sobre el tema.

El sistema educatiu actual

Bona vesprada, ahir vam tractar a classe el tema de la educació. Vam plantejar els diferents àmbits: àmbit formal, no formal e informal. Doncs be, m'agradaria fer una xicoteta reflexió respecte al sistema educatiu actual (àmbit formal d'educació) ja que aquest sistema va ser innovador i va ser molt profitós en l'època industrial, però actualment necessita d'un canvi per a adaptar-se a la realitat canviant que vivim.
El primer canvi que es necessita es tranformar la idea que tenim sobre la inteligència, que es heretada d'aquella època. Es pensa que hi ha dos tipus de persones acadèmiques i no acadèmiques (inteligents i no inteligents) creença totalment errònea ja que hi ha persones brillants i que no tenen estudis.
Les arts són especialment la disciplina més afectada per aquest sistema: en lloc d'estimular als alumnes per a que pensen per si mateixos, que tinguen els sentits posats en el moment present, que gaudeixquen de sensacions.... Se'ls anestesia amb continguts, se'ls introdueixen coneixements sense fer-los pensar i donant-los una unica solució: els estem adormint en lloc de despertar el que tenen dins.
I es que el sistema educatiu actual es un sistema industrialitzat: timbres, classes separades, educats per 'fecha de fabricació' o excamens estandaritzats, tot com una cadena de montatje. Es necessari tot aquest procés? cregeu que tots els xiquets responen a aquestos estandars? no hi han diferents formes d'aprenentatge més novedoses i creatives?
Pense que es necessari un 'cambi de paradigma' respecte a aquesta situació. Hi ha diferents maneres d'organització, d'horaris, de metodològies d'aprenentatge o d'activitats estimulants en que els xiquets poden aprendre gaudint d'experiències.
Cal promoure el 'pensament divergent' i la 'lateralitat' que es la capacitat d'un subjecte de vore respostes multiples a una pregunta i d'interpretar una questió.
Per a això, els sistema educatiu es fonamental ja que si els xiquets passen gran part de la seua vida 'nugats' a aquestes 'cordes' no evolucionaràn com podrien.
Tots aquestos aspectes són el 'curriculum ocult' que hi ha enrere del sistema educatiu.
 Per a finalitzar, vos deixe un video que vos servirà per a entendre millor aquest tema. Salutacions.

 

El cos vivencial i sociocultural

Bona vesprada, avui em tractat a classe el tema del cos vivencial i sociocultural. Quan parlem del cos vivencial ens referim a l'experiència que te una persona en particular i quan parlem del cos sociocultural ens referim a la manera en que la societat i la cultura afecten a la concepció del cos i el moviment. Per aquest motiu tenen una conexió, hi es que la societat en que vivim influeix en les experiències que tindrem. Com diu Frank "la manera en que definim la nostra presència en el món determina la nostra manera de pensar, de fer, de desitjar, el que diguem,etc.
Per a plasmar aquests conceptes vuic fer una comparativa sobre el que es correr a Iten, Kenia i a qualsevol lloc d'España ja que correr no es el mateix per a tots "no es el mateix correr que correr".
En primer lloc vejem un documental situat a aquesta població keniata. Observem que tenen una necessitat de guanyar-se la vida d'alguna manera i poder sobreviure i ho fan correguent. En aquest lloc la pobresa en ocasions provoca la mort de les persones que tenen que esforçar-se per trobar menjar i roba. Per això, molts keniates troben una gran motivació i desitjos de triofmar siguent grans atletes. Així, podran viure una vida millor i ajudar a les seues families.

En contraposició, vejem el que es correr en un pais com el nostre. Les persones correr per trobar salut, un cos millor, desitjos de desconectar, etc. Así no es una necessitat, sinó un plaer. Les persones que ixen en el video tenen una feina estable i no necessiten preparar-se d'aquesta manera per a sobreviure.

 

A més trobem una altra vessant, es la manifestació del cos en ambdós llocs. Mentre en Kenia des de xiquets es veuen obligats a correr kilometres fins al colegi, en España es va en cotxe. La alimentació en Kenia es escassa així que els xiquets/es tenen una complexitat prima i a España la alimentació cada vegada es més industrial fet que provoca en moltes ocasions la obesitat. A més la altura que te Kenia i els desnivells provoquen una millora del rendiment en els atletes que no tenen en europa. Tanmateix la concentració per correr es màxima, mentre que en Europa hi han moltes coses per a pensar.

Aquesta vessant sociocultural provoca un canvi en la vessant vivencial de cada individu que es veu reflectida en les experiències que viuen els subjectes de ambdós llocs i la finalitat que tenen al "correr".